Eratostenes i Henry Cavendish

Eratostenes

Eratostenes nació en Cirene en el año 284 a J,C.Eratostenes era un  cientifico brillante  trabajaba de astrónomo,geógrafo,matemático y filósofo griego.Peo Eratostenes es recordado principalmente por establecer por primera vez la longitud de la circumferencia de la Tierra (40.000 kilometros ) con solo 90 km de error de las estimaciones actuales.Eratostenes invento el Sedàs de Eratostenes que era un metodo para encontra todos los numeros primos que consiste en:

1_.Escribir una lista desde el 2 hasta el numero mas alto que quiera evaluar 

2_.El primer numero de la lista un numero primo registralo en una lista de numeros primos 

3_.Borra la primera lista el primer numero i sus multiples 

4_.Si el primer numero de la primera lista es mas pequeño que  vuelve al punto 2

5_.Los numeros de la lista 2 i los que quedan en la lista 1 son todos las numeros primos buscados 

Henry Cavendish

Herny Cavendish nació en Niza,Francia en el año 1731.Herny era un fisico y quimico brillante.Pero es recordado por calcular la densidad de la Tierra,determino que la densidad de la Tierra  era 4,45 veces mayor que la densidad del agua,un calculo muy cercano al actual (5,5268 veces mayor )

este trabajo no podria haber sido posible si la ley de la gravedad de Isaac Newton.

Eratostenes dejó su trabajo a medias y Henry Cavendish lo completó 

Eratostenes y Henry Cavendish

Eratóstenes de Cirene

Erastóstenes nació en el año 276 a.C hasta el año 1994 a.Cy era de Grecia. Se dedicaba a la ciencia pero no solo hacia eso,sino que tambn poesía , la filología, filosofía y muy buen matemático.

Pero Eratósteles es particularmente recordado por haber establecido por primera vez la longitud de la circumferencia de la Tierra ( 252.000 estadios, equivalentes a 40.000 kilómetros) con un error de sólo 90 kilómetros respecto a las estimaciones actuales 

Eratósteles sabía que, cuando en la ciudad egipcia de Siene (actual Asuán ), el Sol llegaba a su punto más alto (mediodía), se encontraba en la vertical del observador. Y observó que en Alejandría, ciudad situada a mayor latitud, el Sol formaba un ángulo de aproximadamente 70º con la vertical cuando se encontraba en su punto más alto. 

valiéndose de la distancia existente entre Siene y Alejandría, estimó que la circumferencia de la Tierra superaba en 70 veces tal longitud y dedujo fácilmente su medida mediante una cualificada ecuación.

También calculó la oblicuidad de la eclíptica por medio de la observación de las diferencias existentes entre las altitudes del Sol durante los solsticios de verano e invierno, y además elaboró el primer mapa del mundo basado en meridianos de longitud y paralelos de latitud. Al final de su vida se quedó ciego, lo que le llevó al suicidio ante la imposibilidad de proseguir con sus lecturas.

El garbell de Eratóstenes era un metodo para encontrar los primeros nombres primeros.

consiste en escribir una lista con todos los naturales menores que N. Entonces se borran los múltiples de 2 los 3 i sucesivamente los múltiples de todos los que no se an borrado. solo hace falta hasta √N.

Henry cavendish

Henry nació en Niza,Francia en el año 1731-1810 en Londres.

Els seus primers treballs feien referència a la calor especifica de les substàncies. L'any 1766 va descobrir les propietats de l'hidrogen. Destacà descobrint la composició de l'aigua: va dir que l'aigua estava composta d'aire deflogistitzat (és a dir, oxigen) unit a flogist (hidrogen). És autor del tractat Factitious Airs en el qual analitza la composició de l'aire i exposa el seu descobriment de l'hidrogen.

En el seu treball Experiences to determine the density of the Earth (1789) determinà que la densitat de la Terra era 5,45 vegades major que la densitat de l'aigua, un càlcul molt proper a la relació establerta per les tècniques modernes (5,5268). Cavendish també va determinar la densitat de l'atmosfera i va realitzar importants investigacions referents al corrent eléctric.

Cavendish va demostrar experimentalment que la llei de la gravitació universal d'Isaac Newton es complia igualment per a qualsevol parell de cossos. Per a això utilitzà una balança de torció en un conegut experiment, actualment anomenat «experiment de Cavendish», en el qual determinà el valor de la constant de gravitació universal, G = 6,67·10⁻¹¹ m³s^-2kg^-1), fent possible el càlcul de la massa de la Terra i d'altres cossos del sistema solar.

Fou un dels fundadors de la moderna ciència de l'electricitat, encara que gran part dels seus descobriments van romandre ignorats durant un segle. Proposà la llei d'atracció entre càrregues elèctriques (actualment coneguda com a llei de Coulomb) i utilitzà el concepte de potencial elèctric. Cavendish no comptava amb els instruments adequats per a les seves investigacions, de manera que mesurava la mesura de la força d'un corrent elèctric d'una forma directa: ell mateix s'hi sotmetia i calculava la intensitat pel dolor.

Ingressà com soci de la prestigiosa Royal Society l'any 1803. En l'àmbit personal era solitari, misogin i excèntric; va pertànyer a la Societat Lunar de Birmingham, un grup d'amics científics (ells mateixos s'anomenaven «els llunàtics») que donaren aquest nom al seu club perquè es reunien les nits de Lluna plena (pel que sembla, per poder tornar a casa tard, després de les reunions, il·luminats per la dèbil claror lunar). En aquesta curiosa societat científica es desenvoluparen alguns dels principals experimentadors anglesos, com per exemple el químic Joseph Priestley, íntim amic de Cavendish, James Watt (inventor de la màquina de vapor), l'astrònom William Herschel o Erasmus Darwin, entre d'altres.

Després de la seva mort el 1810, als quasi 80 anys, deixà nombroses notes, caixes plenes d'experiments de tot tipus (molts d'ells elèctrics) i una gran fortuna. El Cavendish Laboratory i la càtedra Cavendish a la Universitat de Cambridge, instal·lats al Departament de Física i fundats el 1874, reben el nom en el seu honor i van ser fundats després d'una important donació de diners per part de William Cavendish.

Treball de Recerca: Eratóstenes i Cavendish

Eratóstenes i Cavendish

Eratóstenes:

Quan i on va naixer?: Va naixer el 276  a.C. a la ciutat de Cirene, Grecia Antiga, actualment Libia

Que era? Sobre que treballava?: Era un matematic i cientific molt important.

Quin va ser el seu treball mes important? El que va fer que Eratóstenes siga realment conegut va ser la medicio del la Terra, per a la cual cosa es puga realitzar Eratóstenes va utilitzar un metode trigonometric a mes de les nocions de la latitud i longuitud.

Erastóstenes en els seus estudis dels papirs de la biblioteca d'Alexandria, va trobar un informe d'observacions a Siena, uns 800 km al sue-est d'Alexandria, on es deia que els rajos solars al caure sobre una vara al migdia del soltici d'estiu no produïa ombra.

Eratóstenes llavors va relaitzar les mateixes observacions a Alexandria el mateix dia a la mateixa hora, descobrint que la llum del Sol iniciada verticalment en un pou d'aigua el mateix dia a la mateixa hora. Va assumir de manera correcta que si el Sol es trobava a gran distancia, els seus rajos en arribar a la terra devien arribar en forma paral·lela si aquesta era plana com es creia aquelles epoques i no s'haurien de trobar diferencies entre les hombres projectades pels objectes a la mateixa hora del mateix dia, independentment d'on es trobessin. Malgrat aixo, al demostrar-se que si ho feien, va deduir que la terra no era plana i utilitzant la distancia coneguda entre les dues ciutats i l'angle mesurat de les ombres va calcular la circumferencia de la Terra en aproximadament 250 estadis(40.000 quilometres)

Per a que serveix i en que consisteix el ''Garbell d'Eratóstenes''?: Es un antic algorisme que serveix per a cercar tots els nombres primers fins a un determinat enter. 

Consisteix en trobar els nombres primers d'aquesta manera:

Cavendish:




Quan i on va nèixer?:  Va naixer el 10 de Octubre de 1731, en Niza abans Regne de Cardenya, actual Francia

Que era? Sobre que treballava?:  Va ser un fisic molt important.


Quin va ser el seu treball mes important?:






Quan i on va nèixer?
Què era? Sobre què treballava?
Quin va ser el seu treball més important? Està relacionat amb el planeta on vivim.
Al seu treball mes important, el que en realitat va fer va ser calcular el valor d'una constant en una fòrmula d'una llei que havia descobert anteriorment un altre científic anglés. Qui era aquest científic? A quina llei ens referim?

• 
  

eratostenes i cavendish

Eratostenes de Cirene :

• Va nèixer en el 276a.C,en Cirene,Libia
• Va ser matematic i astrònom era conegut com el segon Platón i tenia el sobrenom de beta 
• El seu treball mes important va ser que va medir la terra,si esta  relacionat en el planeta que vivim

El garbell és un estri que consisteix en un recipient el fons del qual és ple de forats iguals, i que serveix per a separar objectes de grandor desigual, deixant passar els uns i retenint els altres. Si és més petit s'anomena sedàs. En castellà s'anomena criba.
Eratòstenes fou un astrònom, historiador, geògraf, filòsof, poeta, i matemàtic grec que va néixer a l'actual Líbia l'any 276 aC i va ser director de la biblioteca d'Alexandria.

Aquest és un cràter de la Lluna que porta el seu nom.

Henry Cavendish:

• Va nèixer el 10 d'octubre de 1731 i va morir el 24 de febrer de 1810 en Niza,Francia
• Era físic i químic 
• El seu treball mes important va ser pesar la terra i esta relacionat en el planeta en el que vivim
• Aquest científic va ser Newton,ens referim a la llei de la gravitació  universal

L'ORIGEN DE TOT.

  L'ORIGEN DE TOT





 L'univers és la totalitat de l'espai i del temps,de totes les formes de la matèria, l'energia i l'impuls,les lleis i constant físiques que les governen
La matèria és tot allò que te massa i ocupa un espai
 L'energia és la capacitat que te la matèria de produir treball en forma de moviment,llum,calor etc...
El temps és una magnitud fisica
amb la que mesurem la duració o separació de aconteciments, subjectes a canvi, dels sistemes subjectes  a observació; aquest és , el període que transcurreix  entre l' estat del sistema quan aquest presentava un estat X i  l'instant en el que X registra una variació perceptible per a un observador (o objecte de mesura).
L'espai físic és l'espai infinit on es troben els objectes i en el qual els esdeveniments que ocorren tenen una posició i direcció relatives. L'espai físic és habitualment concebut amb tres dimensions lineals, encara que els físics moderns usualment el consideren, junt amb el temps, com a una part d'un infinit continu de quatre dimensions conegut com a espai temps. En matemàtiques, s'examinen espais amb diferent nombre de dimensions i amb diferents estructures subjacents. El concepte d'espai és considerat de fonamental importància per a una comprensió de l'univers físic, encara que hi hagi continus desacords entre filòsofs sobre si és una entitat, una relació entre entitats o bé part d'un marc conceptual.

Hola sóc Bruno i aquestes son les meves respostes del text Ooparts

1-. Què són els OOparts?

Los ooparts u ¨objetos fuera de lugar¨ son objetos que desafían la cronología histórica.

2-. En coneixes algún?

si

3-. Quin t'ha sorprés més de tots els OOparts de que parla l'article?

Las esferas de Costa Rica, se trata de un grupo de mas de 500 petrosferas precolombinas ubicadas en el sur de este país

4-. Creus que les piràmides d'Egipte poden ser considerades OOparts? per què?
no, porque no hay nada en estas construcciones que concuerde con la epoca

5-. I les figures de Nazca? O l'astronauta de Teotihuacan?

si,porque tenian mas tecnologia de la que creíamos.

6-. Quina és la teua opinió? Són un frau o poden ser reals? Tots o només alguns ?

Yo creo que podria ser reales. posiblement no todos ya que algunos lo podrian haber puesto las personas por mas turismo

Juegos de guerra

Juegos de Guerra 

La pel·licular tracta d'un estudiant anomenat David que es un "hacker" novat  i despres de suspendre una assignatura entra al servidor del seu institut i es canvia la seua nota i la de una companya mes tard buscant jocs a les linies telefòniques troba el que ell creu que es un joc pero es un simulador de guerra nuclear de l'exercit  comença a jugar sense saber de que acaba de retar a un superordinador i el superordinador creu que es una situació de guerra real i esta disposat a disparar misils nuclears reals David intenta trobar a al professor Falken creador del superordinador i escaparal mateix temps del exercit per poder parar el atac nuclear que esta apunt d'explotar.El professor Falken combat al super ordinador anomenat RYPLEY amb un programa igual anomenat JOSUA i consegeix saturar a RYPLEY i destruir-lo i aixi salvaalmon d'una guerra nuclear 

JUEGOS DE GUERRA

JUEGOS DE GUERRA 

Juegos de guerra (título original: WarGames) es una película estadounidense de 1983, del género thriller, ciencia ficción, dirigida por John Badham. Protagonizada por Mattewh Broderick, Ally Shaeedy y John Wood en los papeles principales.

El guion escrito por Lawrence Lasker y Walter F. Parkes está ambientado en los últimos años de la Guerra fría y cuenta la historia de un joven hacker que intenta infiltrarse en sistemas ajenos por simple curiosidad.

Durante un simulacro sorpresa de un ataque nuclear, muchos operadores del Ala estratégica de misiles de la Fuerza Aérea de los Estados Unidos no se muestran dispuestos a girar la llave necesaria para lanzar un ataque con misiles. Tales negativas convencen a John McKittrick (Dabney Coleman) y otros ingenieros de sistemas en el NORAD de que los centros de control de lanzamiento de misiles deben ser automatizados, sin intervención humana. El control se cede a un superordenador del NORAD, llamado WOPR (War Operative Plan Response) y que está programado para realizar continuamente simulaciones militares y aprender con el tiempo.

David Lightman (Matthew Broderick) es un estudiante brillante, pero sin motivación, de una escuela de secundaria de Seattle y hacker. Tras recibir una mala calificación en la escuela, utiliza su microcomputadora IMSAI 8080 para introducirse en el sistema informático de la escuela. A continuación, cambia su nota y hace lo mismo con su amiga y compañera de clase Jennifer Mack (Ally Sheedy). Más tarde, al ir marcando todos los números telefónicos en Sunnyvale, California, para encontrar nuevos juegos de ordenador que iban a ser presentados, un equipo, que no se identifica, intriga David. En el equipo se encuentra una lista de juegos, comenzando con juegos generales de estrategia como el ajedrez, damas, backgammon y el póquer y luego pasan a títulos como "Escenario global biotóxico y guerra química" y "Guerra Mundial termonuclear", pero no puede seguir adelante con este sofisticado juego que parece ser muy real. Dos amigos hackers le explican el concepto de una puerta trasera y sugieren el rastreo de Falken del que se hace referencia en "Laberinto de Falken", el primer juego de la lista. David descubre que Stephen Falken es un investigador de inteligencia artificial, y adivina correctamente que el nombre de su hijo muerto "Joshua" es la contraseña de puerta trasera.

David no sabe que el número de teléfono de Sunnyvale se conecta a WOPR, o "Joshua", en el Complejo de Cheyenne Mountain, piensa que está jugando contra otro operador de computadoras. Él logra entrar por la puerta trasera a WOPR y comienza un juego de Guerra Termonuclear Global, jugando como la Unión Soviética y decide atacar a Estados Unidos. El servidor inicia una simulación de batalla que inicialmente convence al personal militar del NORAD que ha habido un lanzamiento de misiles nucleares soviéticos. Mientras se intenta calmar la situación, Joshua, sin embargo, continúa la simulación para activar el escenario y ganar el juego, ya que no entiende la diferencia entre la realidad y la simulación, sigue adelante con el ataque a Estados Unidos. Alimenta el juego con información de forma continua con datos falsos, tales como las incursiones de bombarderos soviéticos y despliegues de submarinos a los seres humanos en el NORAD, que ven el avance del juego entre David y WOPR las pantalla del cuarto de guerra y creen que el ataque es real, empujándolos a elevar el nivel de DEFCON y hacia una represalia que podría comenzar con la Tercera Guerra Mundial.

David se entera de la verdadera naturaleza de sus acciones a partir de un programa de noticias, y el FBI lo arresta, al detectar la línea de teléfono como un ataque de espías soviéticos y lo lleva al NORAD. Entonces se da cuenta de que Joshua, el amigo de WOPR que antes jugaban ajedrez en sus primeros años de desarrollo y ahora están jugando entre ellos, porque David se retiró del juego, está detrás de las alertas del NORAD pero como no puede convencer a McKittrick acerca de esto, se enfrenta a prisión. David escapa del NORAD uniéndose a un grupo de turistas y, con la ayuda de Jennifer, viaja a la isla de Oregon, donde Falken (John Wood) vive ahora. David y Jennifer encuentran que Falken se ha convertido en una persona melancólica y cree que la guerra nuclear es inevitable, que es tan inútil como un juego de tres en raya entre dos jugadores experimentados. Los adolescentes convencen Falken que debía regresar al NORAD para detener a Joshua.

El ordenador continúa adelante con el juego en solitario, como un juego de ajedrez entre WOPR y Joshua por su diseño de desarrollo para aprender con la información que recibe, simula un primer ataque masivo soviético con cientos de misiles, submarinos y bombarderos al mismo tiempo contra Estados Unidos. Creyendo que el ataque de Joshua en el juego es real, el NORAD se prepara para contraatacar. Falken, David y Jennifer convencen a los funcionarios militares para cancelar la segunda ola contra el ataque inexistente, porque es un juego en solitario del ordenador, iniciado por David anteriormente, pero que ahora WOPR está jugando en solitario, entonces en el juego de guerra, Joshua intenta lanzar los misiles por si mismo realizando un ataque de fuerza bruta para obtener el código de lanzamiento. Sin seres humanos en los centros de control como medida de seguridad, el equipo dará lugar a un lanzamiento en masa. Todos los intentos de acceso a Joshua para cancelar la cuenta atrás fallan, y todas las armas se lanzarán si el equipo es desactivado al pensar que el NORAD ha sido abatido.

Falken y David dirigen el ordenador para jugar al tres en raya contra sí mismo. Esto se traduce en una larga cadena de empates, obligando al equipo a aprender el concepto de futilidad y escenarios sin salida. Joshua obtiene el código de misiles, pero antes de lanzar, se pone a revisar todos los escenarios de guerra nuclear que ha ideado, la búsqueda en ellos también le muestra que el resultado es tablas. Después de haber descubierto el concepto de la Destrucción Mutua Asegurada ("GANADOR: NINGUNO"), el equipo dice Falken que ha llegado a la conclusión de que la guerra nuclear es "un extraño juego" en el que "el único movimiento para ganar no es jugar." Joshua cede el control de los misiles al NORAD y se ofrece a jugar "un buen juego de ajedrez" con Falken.

La Sensació de Poder

Isaac Asimov

El Coneixement és Poder Quan pensem en els avenços tecnològics d'avui dia, pensem que hem evolucionat, que ens dirigim cap a una era digital i possiblement en 20 o 30 anys cap a una era totalment computada. Si mirem cap a un futur llunyà sorgeix una sèrie de preguntes per a les quals no tenim resposta o les nostres respostes podria semblar una mica estranyes. Prenent com a base la lectura "La Sensació de Poder" d'Isaac Asimov on es presenta el fenomen de no saber sumar, restar, multiplicar i dividir em pregunto el següent: què passaria si els éssers humans oblidem com dur a terme càlculs matemàtics simples ( aritmètica)? És interessant el fet que aquesta lectura va ser escrita per a l'any 1957 i la primera computadora data des dels anys 1938. En base a aquests fets sabem que l'ordinador va ser creada per l'home i arribem que coneixia de càlculs matemàtics. En la lectura es descriu una era que per a nosaltres resulta ser futurística encara que no molt lluny de la realitat que vivim avui, on els ordinadors s'han convertit en una necessitat per a l'ésser humà. La lectura ens presenta una societat no pensant, dependent de la intel·ligència artificial i poc productiva pel que fa a les seves capacitats intel·lectuals. Avui la tecnologia ha assolit una importància tan gran que podríem preguntar-nos, ¿és realment positiu l'ús extrem de les computadores? És indiscutible el fet que ens aixequemutilitzant alguna modalitat de computador ja sigui el cel·lular, la iPad, la portàtil en fi un sense nombre d'aparells electrònics que ens diuen l'hora, ens porten l'agenda, ens recorden cites, reunions, fins i tot ens parlen. La ciència s'ha encarregat de "facilitar-nos la vida" amb tants avenços tecnològics. Avui veiem com els nostres nens ja no gaudeixen de llegir un llibre de text imprès perquè té llibres electrònics, ja no vam gaudir d'un sopar en família perquè preferim estar connectats amb el món exterior que amb el nostre entorn present. Ja no necessitem llapis i paper per a fer un càlcul matemàtic, no hem de llegir un llibre, no hem de recordar números telefònics, no hem de portar una agenda perquè tot ho fa un ordinador per nosaltres. Llavors neix la preocupació, estem realment avançant o ens estem retardant, convertint-nos en "zombis", éssers incapaços de pensar sense l'ajuda d'un ordinador. La lectura també presenta un procés d'aprenentatge, de descobrir la importància i la capacitat que té el nostre cervell. Presenta els beneficis que té el poder prendre les nostres pròpies decisions i el allibera'ns de l'esclavitud d'un ordinador. La computadores resulten ser excel·lents eines, però només això, eines, manejades per nosaltres i nosaltres per elles. La lectura també ens confronta amb el fet que l'ésser humà és únic sent capaç de realitzar tota tasca realitzada per l'ordinador. No obstant això, com tot, tant l'ésser humà com els ordinadors podem cometre grans errors; l'ésser humà en prendre la decisió incorrecta i l'ordinador a ser programada per un ésser humà equívocament.

En conclusió, fer càlculs matemàtics, fer ús correcte de les eines computeritzades i no caure en l'esclavitud o dependència d'un ordinador és l'ideal per a la salut intel·lectual de l'ésser humà. El nostre cervell està en un constant procés d'aprenentatge, no podem limitar-lo, evitant exercicis com escriure, llegir i realitzar càlculs. Si tornem a pensar en aquest futur no molt llunyà potser la ciència no es dediqui a descobrir nous avenços, sinó a redescobrir el que una vegada va pensar era insignificant (el saber i aprenentatge del cervell de l'ésser humà).

La teoria de tot

LA TEORIA DE TOT 

La teoria del tot (o ToE per les seues sigles en anglès, Theory of Everything) és una Teoria hipotètica de la fìsica teórica que explica i conecta en una de sola tots els fenòmens físics coneguts. Inicialment, el terme va ser usat amb una connotació irònica per a referir-se a diverses teories sobregeneralitzades. Després, el terme es va popularitzar en la física quántica en descriure una teoria que podria unificar o explicar amb un model simple de teories totes les interaccions fonamentals de la natura.

Va haver-hi nombroses teories del tot proposades per físics teòrics en el segle passat, però fins ara cap n'ha estat capaç de superar una prova experimental; han tingut tremendes dificultats perquè les seues teories tinguen resultats experimentals estables. El primer problema per a produir una teoria del tot és que les teories acceptades, com la mecànica quántica i la relativitat general, són radicalment diferents en les descripcions de l'univers: les formes senzilles de combinar-les condueixen ràpidament a la "renormalització" del problema, en què la teoria no ens dóna resultats finits per a dades quantitatives experimentals. Finalment, un nombre de físics no espera que la teoria del tot siga descoberta.

aquesta teoria rep el nom de bosson de higs

La Sensació de Poder

La Sensació de Poder

Isaac Asimov

El Coneixement és Poder Quan pensem en els avenços tecnològics d'avui dia, pensem que hem evolucionat, que ens dirigim cap a una era digital i possiblement en 20 o 30 anys cap a una era totalment computada. Si mirem cap a un futur llunyà sorgeix una sèrie de preguntes per a les quals no tenim resposta o les nostres respostes podria semblar una mica estranyes. Prenent com a base la lectura "La Sensació de Poder" d'Isaac Asimov on es presenta el fenomen de no saber sumar, restar, multiplicar i dividir em pregunto el següent: què passaria si els éssers humans oblidem com dur a terme càlculs matemàtics simples ( aritmètica)? És interessant el fet que aquesta lectura va ser escrita per a l'any 1957 i la primera computadora data des dels anys 1938. En base a aquests fets sabem que l'ordinador va ser creada per l'home i arribem que coneixia de càlculs matemàtics. En la lectura es descriu una era que per a nosaltres resulta ser futurística encara que no molt lluny de la realitat que vivim avui, on els ordinadors s'han convertit en una necessitat per a l'ésser humà. La lectura ens presenta una societat no pensant, dependent de la intel·ligència artificial i poc productiva pel que fa a les seves capacitats intel·lectuals. Avui la tecnologia ha assolit una importància tan gran que podríem preguntar-nos, ¿és realment positiu l'ús extrem de les computadores? És indiscutible el fet que ens aixequemutilitzant alguna modalitat de computador ja sigui el cel·lular, la iPad, la portàtil en fi un sense nombre d'aparells electrònics que ens diuen l'hora, ens porten l'agenda, ens recorden cites, reunions, fins i tot ens parlen. La ciència s'ha encarregat de "facilitar-nos la vida" amb tants avenços tecnològics. Avui veiem com els nostres nens ja no gaudeixen de llegir un llibre de text imprès perquè té llibres electrònics, ja no vam gaudir d'un sopar en família perquè preferim estar connectats amb el món exterior que amb el nostre entorn present. Ja no necessitem llapis i paper per a fer un càlcul matemàtic, no hem de llegir un llibre, no hem de recordar números telefònics, no hem de portar una agenda perquè tot ho fa un ordinador per nosaltres. Llavors neix la preocupació, estem realment avançant o ens estem retardant, convertint-nos en "zombis", éssers incapaços de pensar sense l'ajuda d'un ordinador. La lectura també presenta un procés d'aprenentatge, de descobrir la importància i la capacitat que té el nostre cervell. Presenta els beneficis que té el poder prendre les nostres pròpies decisions i el allibera'ns de l'esclavitud d'un ordinador. La computadores resulten ser excel·lents eines, però només això, eines, manejades per nosaltres i nosaltres per elles. La lectura també ens confronta amb el fet que l'ésser humà és únic sent capaç de realitzar tota tasca realitzada per l'ordinador. No obstant això, com tot, tant l'ésser humà com els ordinadors podem cometre grans errors; l'ésser humà en prendre la decisió incorrecta i l'ordinador a ser programada per un ésser humà equívocament.

En conclusió, fer càlculs matemàtics, fer ús correcte de les eines computeritzades i no caure en l'esclavitud o dependència d'un ordinador és l'ideal per a la salut intel·lectual de l'ésser humà. El nostre cervell està en un constant procés d'aprenentatge, no podem limitar-lo, evitant exercicis com escriure, llegir i realitzar càlculs. Si tornem a pensar en aquest futur no molt llunyà potser la ciència no es dediqui a descobrir nous avenços, sinó a redescobrir el que una vegada va pensar era insignificant (el saber i aprenentatge del cervell de l'ésser humà).

L'origen e Tot

L'origen De Tot

Origen de l'univers: En la cosmologia moderna, l'origen de l'univers és l'instant en què va aparèixer tota la matèria i l'energia que tenim actualment en l'univers com a conseqüència d'una gran explosió. Aquesta postulació és obertament acceptada per la ciència en els nostres dies i comporta que l'univers podria haver originat fa entre 13.500 i 15.000 milions d'anys, en un instant definit. En la dècada de 1930, l'astrònom nord-americà Edwin Hubble va confirmar que l'univers s'estava expandint, fenomen que Albert Einstein amb la teoria de la relativitat general havia predit anteriorment.

Hi ha diverses teories científiques sobre l'origen de l'univers. Les més acceptades són la del Big Bang i la teoria Inflacionària, que es complementen.

La Materia: La existencia de materia es un capítulo inacabado de la teoría de la gran explosión del origen del universo, que por lo demás acierta a explicar casi todo lo que observamos. Se cree que la materia y la antimateria se equilibraban exactamente entre sí en los primeros momentos tras la gran explosión.
L'energia: Es tot allo que te massa i ocupa un espai.

Temps:  és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment. Es pot partir de la noció que els esdeveniments físics tenen lloc un darrere l'altre, i que el temps és l'escala en què aquests esdeveniments tenen lloc. Es pot percebre o mesurar l'ordre dels esdeveniments en el temps, i també la quantitat de temps que hi ha entre dos esdeveniments.

                             L'ORIGEN DE TOT





L'univers: és la totalitat de l'espai i del temps,de totes les formes de la matèria,l'energia i l'impuls,les lleis i constant físiques que les governen
La matèria:és tot allò que te massa i ocupa un espai
L'energia: capacitat que te la matèria de produir treball en forma de moviment,llum,calor etc...
Temps:El tiempo es una magnitud fisica
con la que medimos la duración o separación de acontecimientos, sujetos a cambio, de los sistemas sujetos a observación; esto es, el período que transcurre entre el estado del sistema cuando este presentaba un estado X y el instante en el que X registra una variación perceptible para un observador (o aparato de medida).
Espai:L'espai físic és l'espai infinit on es troben els objectes i en el qual els esdeveniments que ocorren tenen una posició i direcció relatives.^[1] L'espai físic és habitualment concebut amb tres dimensions lineals, encara que els físics moderns usualment el consideren, junt amb el temps,, com a una part d'un infinit continu de quatre dimensions conegut com a espai temps.En matemàtiques, s'examinen espais amb diferent nombre de dimensions i amb diferents estructures subjacents. El concepte d'espai és considerat de fonamental importància per a una comprensió de l'univers físic, encara que hi hagi continus desacords entre filòsofs sobre si és una entitat, una relació entre entitats o bé part d'un marc conceptual

                                                                        

TAKE DOWN

TAKE DOWN.

La película  “Hackers 2: Takedown”  se estrenó en EE.UU. en el año 2000. Fue dirigida por Joe Chapelle, y en ella se narra la historia real de hacker más conocido de Estados Unidos, y Kevin Mitnick , ya que más de una vez puso en alerta al gobierno.

 Kevin Mitnick se encuentra en libertad condicional debido a sus pirateos informáticos. Al poco tiempo, rompe la libertad condicional tras entrar en el sistema SAS y empieza a ser perseguido por las autoridades. Este lo único que quiere es poder sacar a la luz toda la información que hay oculta.

Posteriormente a este hecho, Tsutomu Shimomura (Rusell Wong), quien trabaja para el gobierno, da una conferencia sobre el código Nokitel, el cual transforma el teléfono móvil en un escáner con el que se puede escuchar las conversaciones ajenas a través de la radiofrecuencia. Al enterarse Mitnick de este código trata de robárselo.

Para conseguir el código Kevin se introduce en ordenador se Shimomura no solo con la intención de robarle el código Nokitel, sino con la intención de vaciárselo por completo. Con esta acción no solo consigue lo que él estaba buscando, también consigue un software denominado Contempt. Al principio no logra entender el código del software, hasta que descubre que sirve para destruir cualquier fuente informática que se conociese hasta ese momento.

Tras este robo, hace que se intensifique su búsqueda por parte del FBI, el cual era ayudado por Tsutomu Shimomura. Para no ser atrapado Mitnick se marcha a dos países diferentes.

El segundo país al que se marcha es Carolina del Norte, allí mismo es donde lo encuentra el FBI gracias al desenmascaramiento de su dirección IP, a los repetidores desde donde se emite la señal de Kevin, a registros de llamadas y hackeos telefónicos.

Cuando por fin pueden localizar a Mitnick los federales, este ya había podido descifrar el código de Nokitely la forma en que se podía usar, al igual que el código Contempt, esto lo consiguió gracias a la ayuda de su amigo Alex, otro hacker, y a los ordenadores de la Universidad de Carolina del Norte.TA