La Sensació de Poder

La Sensació de Poder

Isaac Asimov

El Coneixement és Poder Quan pensem en els avenços tecnològics d'avui dia, pensem que hem evolucionat, que ens dirigim cap a una era digital i possiblement en 20 o 30 anys cap a una era totalment computada. Si mirem cap a un futur llunyà sorgeix una sèrie de preguntes per a les quals no tenim resposta o les nostres respostes podria semblar una mica estranyes. Prenent com a base la lectura "La Sensació de Poder" d'Isaac Asimov on es presenta el fenomen de no saber sumar, restar, multiplicar i dividir em pregunto el següent: què passaria si els éssers humans oblidem com dur a terme càlculs matemàtics simples ( aritmètica)? És interessant el fet que aquesta lectura va ser escrita per a l'any 1957 i la primera computadora data des dels anys 1938. En base a aquests fets sabem que l'ordinador va ser creada per l'home i arribem que coneixia de càlculs matemàtics. En la lectura es descriu una era que per a nosaltres resulta ser futurística encara que no molt lluny de la realitat que vivim avui, on els ordinadors s'han convertit en una necessitat per a l'ésser humà. La lectura ens presenta una societat no pensant, dependent de la intel·ligència artificial i poc productiva pel que fa a les seves capacitats intel·lectuals. Avui la tecnologia ha assolit una importància tan gran que podríem preguntar-nos, ¿és realment positiu l'ús extrem de les computadores? És indiscutible el fet que ens aixequemutilitzant alguna modalitat de computador ja sigui el cel·lular, la iPad, la portàtil en fi un sense nombre d'aparells electrònics que ens diuen l'hora, ens porten l'agenda, ens recorden cites, reunions, fins i tot ens parlen. La ciència s'ha encarregat de "facilitar-nos la vida" amb tants avenços tecnològics. Avui veiem com els nostres nens ja no gaudeixen de llegir un llibre de text imprès perquè té llibres electrònics, ja no vam gaudir d'un sopar en família perquè preferim estar connectats amb el món exterior que amb el nostre entorn present. Ja no necessitem llapis i paper per a fer un càlcul matemàtic, no hem de llegir un llibre, no hem de recordar números telefònics, no hem de portar una agenda perquè tot ho fa un ordinador per nosaltres. Llavors neix la preocupació, estem realment avançant o ens estem retardant, convertint-nos en "zombis", éssers incapaços de pensar sense l'ajuda d'un ordinador. La lectura també presenta un procés d'aprenentatge, de descobrir la importància i la capacitat que té el nostre cervell. Presenta els beneficis que té el poder prendre les nostres pròpies decisions i el allibera'ns de l'esclavitud d'un ordinador. La computadores resulten ser excel·lents eines, però només això, eines, manejades per nosaltres i nosaltres per elles. La lectura també ens confronta amb el fet que l'ésser humà és únic sent capaç de realitzar tota tasca realitzada per l'ordinador. No obstant això, com tot, tant l'ésser humà com els ordinadors podem cometre grans errors; l'ésser humà en prendre la decisió incorrecta i l'ordinador a ser programada per un ésser humà equívocament.

En conclusió, fer càlculs matemàtics, fer ús correcte de les eines computeritzades i no caure en l'esclavitud o dependència d'un ordinador és l'ideal per a la salut intel·lectual de l'ésser humà. El nostre cervell està en un constant procés d'aprenentatge, no podem limitar-lo, evitant exercicis com escriure, llegir i realitzar càlculs. Si tornem a pensar en aquest futur no molt llunyà potser la ciència no es dediqui a descobrir nous avenços, sinó a redescobrir el que una vegada va pensar era insignificant (el saber i aprenentatge del cervell de l'ésser humà).