dilluns, 7 de maig de 2018



Digestió

La digestió o païment és el procés biològic de transformació i degradació química dels aliments en nutrients, és a dir substàncies més senzilles i petites que poden ser absorbides i incorporades al metabolisme. La digestió és un procés que ocorre tant en els organismes pluricel·lulars com en les cèl·lules, com a nivell subcel·lular. L'aparell digestiu té un paper clau en la digestió de molts organismes pluricel·lulars.

La digestió és un procés propi dels heteròtrofs, ja que, per definició, aquests organismes depenen exclusivament de fonts de carboni orgànic per a desenvolupar la proliferació, manteniment i funcionament. L'aliment s'empra per a generar i reparar teixits i obtenir energia. Per contra, els organismes autòtrofs, entre els quals els fotosintètics i els quimioautòtrofs, capten respectivament energia lumínica o química que usen per fixar carboni inorgànic en compostos orgànics.

En cada pas de la conversió energètica d'un nivell a un altre hi ha una pèrdua de matèria i energia utilitzable associada al manteniment de teixits i també a la degradació de l'aliment en partícules més petites, que després es reconstituiran en molècules tissulars més complexes. També és el procés que els aliments en passar per l'aparell digestiu són transformats en nutrients i minerals que necessita el cos.
En cada pas de la conversió energètica d'un nivell a un altre hi ha una pèrdua de matèria i energia utilitzable associada al manteniment de teixits i també a la degradació de l'aliment en partícules més petites, que després es reconstituiran en molècules tissulars més complexes. També és el procés que els aliments en passar per l'aparell digestiu són transformats en nutrients i minerals que necessita el cos.

La digestió gàstrica, que comprèn les dues accions següents:

Una acció química, produïda pels sucs gàstrics secretats per les parets internes de l'estómac. Els sucs gàstrics contenen, entre altres substàncies, àcid clorhídric, que actua químicament sobre els aliments.
Una acció mecànica, que consisteix en moviments peristàltics de les parets de l'estómac, que mouen els aliments i els mesclen amb els sucs gàstrics.
  • Una acció química, produïda pels sucs gàstrics secretats per les parets internes de l'estómac. Els sucs gàstrics contenen, entre altres substàncies, àcid clorhídric, que actua químicament sobre els aliments.
  • Una acció mecànica, que consisteix en moviments peristàltics de les parets de l'estómac, que mouen els aliments i els mesclen amb els sucs gàstrics.



1.LA DIGESTIÓ EN LA BOCA
En la boca es produeix:
  1. una digestió mecànica denominada “mastegació“, que és realitzada per les dents, i
  2. una digestió química que és realitzada per la saliva al posar-se en contacte amb l’aliment, procés que es denomina “insalivació“.

2.GLÀNDULES SALIVALS
Hi ha tres parells de denominades: paròtidessubmaxil·lars i sublinguals. La saliva conté:
  1. Aigua (un 98%)
  2. Mucina (una substància mucosa que facilita el pas dels aliments).
  3. L’enzim digestiu ptialina (enzim que degrada el glúcid midó fins arribar a molècules de maltosa)
  4. L’enzim digestiu maltosa (enzim que degrada la maltosa en dos molècules de glucosa)

3.LA DEGLUCIÓ
La deglució és el pas de l’aliment de la boca a l’esòfag. Es realitza en tres etapes:
  1. Impuls del bol alimentari cap al fons de la boca gràcies al moviment de la llengua.
  2. Entrada del bol en la faringe
  3. Pas del bol alimentari de la faringe a l’esòfag

4.LES ONES PERISTALTIQUES A LESÒFAC
Són contraccions i relaxacions musculars anulars que faciliten l’avanç del bol alimentari.


5.LA DIGESTIÓ QUIMICA ESTOMACAL
L’estómac presenta una capa interior denominada mucosa gàstrica que conté diversos tipus de glàndules especialitzades a segregar les distintes substàncies del suc gàstric. Aquestes són:
  1. Àcid clorhídric (HCl). Degrada els teixits durs dels aliments, mata molts bacteris i transforma el pepsinogen o en pepsina
  2. Pepsinogen. Substància que es transforma en l’enzim pepsina que degrada les proteïnes en aminoàcids.
  3. Factor de Castle. Substància que permet que la vitamina B12 pugui ser absorbida en l’intestí.
  4. Mucina. Substància que afavoreix el pas de l’aliment.
  5. Bicarbonat sòdic. Substància que neutralitza l’àcid clorhídric abans de passar al duodè.

6.LACCIÓ DE LA BILIS EN LA DIGESTIÓ
La bilis està produïda per les cèl·lules del fetge. Si la persona està en dejú la bilis s’acumula en la vesícula biliar, però si en el duodè hi ha aliment, la bilis és alliberada sobre ell. Cada dia se segreguen uns 600ml. La bilis a més d’aigua conté àcids biliars, colesterol i lecitina, que són substàncies emulsionants dels greixos. És a dir que realitzen la mateixa funció que els detergents, dispersar els greixos en aigua. Així faciliten la seva posterior digestió química i la seva absorció. La bilis també conté bilirubina (una substància groguenca) i biliverdina (una substància verdosa) procedents de la degradació de l’hemoglobina. Són les responsables de la coloració dels fems.


7.LA DIGESTIÓ DEGUDA AL SUC PANCREATIC
  1. Proteases pancreàtiques (tripsina i quimiotripsina). Degraden les proteïnes.
  2. Lipasa pancreàtica. Degrada els lípids
  3. Amilasa pancreàtica. Degrada el glúcid midó.

8.FORMACIÓ DEL QUIL
La massa pastosa que surt de l’estómac es denomina quim. Posteriorment, després d’experimentar la digestió intestinal en el duodè, es transforma en una massa més fina denominada quil.


9.LA DIGESTIÓ DEGUDA AL SUC INTESTINAL
  1. Peptidases. Degraden proteïnes a aminoàcids
  2. Lipasa intestinal. Degrada els lípids
  3. Disacaridases. Degraden els disacàrids en glucoses i altres glúcids petits.

10.LABSORCIÓ INTESTINAL
En el jejú les petites molècules obtingudes són absorbides a través de les vellositats intestinals.
10a. Les petites molècules absorbides de naturalesa glucídica o proteica, com la glucosa i els aminoàcidsrespectivament, passen als capil·lars venosos.
10b. Les petites molècules absorbides de naturalesa lipídica com els àcids grassos passen als vasos limfàtics.



























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada