ISÒTOPS

QUÈ ES UN ISÒTOP?

Els isòtops d'un element químic són àtoms amb el mateix nombre atòmic però diferent nombre màssic. És a dir, els seus nuclis atòmics tenen el mateix nombre de protons però diferent nombre de neutrons.

En la nomenclatura científica, els isòtops es denoten pel nom del corresponent element, seguit pel nombre màssic, separats habitualment per un guió, encara que alguns d'ells posseïxen noms especials. 

QUÈ ES EL CARBONI 14?

El carboni-14 (símbol ¹⁴C), també dit radiocarboni, és un isòtop radioactiu del carboni, amb un nucli format per 6 protons i 8 neutrons. . Els altres isotops de Carboni serien el 12, 13 i, el ja esmentat, 14. La seva presència als materials orgànics s'ha utilitzat com a base per al mètode de datació per radiocarboni que s'utilitza en arqueologia, geologia i hidrogeologia.

Isotops

• ¿Que es un Isòtop?

Els isòtops d'un element químic són àtoms amb el mateix nombre atòmic però diferent nombre màssic. És a dir, els seus nuclis atòmics tenen el mateix nombre de protons però diferent nombre de neutrons. El nom ve del grec isos, mateix, i topos, lloc, a causa del fet que ocupen el mateix lloc en la Taula periòdica dels elements.

El carboni-14 (símbol 14C), també dit radiocarboni, és un isòtop radioactiu del carboni, amb un nucli format per 6 protons i 8 neutrons. . Els altres isotops de Carboni serien el 12, 13 i, el ja esmentat, 14. La seva presència als materials orgànics s'ha utilitzat com a base per al mètode de datació per radiocarboni que s'utilitza en arqueologia, geologia i hidrogeologia.

Un video donde explica el carbono 14

ISÒTOPS

QUÈ ES UN ISÒTOP?

Els isòtops d'un element químic són àtoms amb el mateix nombre atòmic però diferent nombre màssic. És a dir, els seus nuclis atòmics tenen el mateix nombre de protons però diferent nombre de neutrons.

                             

En la nomenclatura científica, els isòtops es denoten pel nom del corresponent element, seguit pel nombre màssic, separats habitualment per un guió, encara que alguns d'ells posseïxen noms especials. 

QUÈ ES EL CARBONI 14?

El carboni-14 (símbol ¹⁴C), també dit radiocarboni, és un isòtop radioactiu del carboni, amb un nucli format per 6 protons i 8 neutrons. . Els altres isotops de Carboni serien el 12, 13 i, el ja esmentat, 14. La seva presència als materials orgànics s'ha utilitzat com a base per al mètode de datació per radiocarboni que s'utilitza en arqueologia, geologia i hidrogeologia.

Isòtops : datació amb el C-14

EL CARBONO 14

El carbono es un elemento químico cuyo número atómico es 6, que es muy abundante en la naturaleza y está presente en los seres vivos. Se llama carbono 14, o carbono-14, a un isótopo radiactivo de este elemento.

Los isótopos son elementos químicos que cuentan con la misma cantidad de protones, pero diferente número de neutrones. Los protones y los neutrones son partículas elementales. Lo radiactivo, por su parte, es algo que dispone de radiactividad: la propiedad de algunos cuerpos de emitir radiaciones cuando se desintegran.

El carbono 14, que también suele ser mencionado como radiocarbono, es un isótopo del carbono que tiene seis protones y ocho neutrones. Los descubridores del carbono 14 fueron los científicos Sam Ruben y Martin Kamen, quienes advirtieron la existencia de este elemento en 1940.

La importancia del carbono 14 radica en la posibilidad de utilizarlo para la datación de objetos antiguos. Esto es posible gracias a la llamada ley de decaimiento exponencial que rige a los isótopos radiactivos.

La radiación cósmica hace que el carbono 14 se produzca de manera continua en la atmósfera. Este isótopo se transmuta de forma espontánea en nitrógeno 14, que se mezclan con otros átomos que no son radiactivos en el dióxido de carbono atmosférico. Por la fotosíntesis, las plantas absorben el átomo radiactivo. Al comer plantas, los animales también incorporan el carbono que se encuentra en los vegetales. Una vez que el ser vivo muere, ya no se incorporan más átomos de carbono 14 a su organismo, por lo cual la concentración del isótopo se va reduciendo por la mencionada ley de decaimiento exponencial.

Los expertos determinaron que, transcurridos 5.730 años del fallecimiento del ser vivo, la cantidad de carbono 14 en sus restos se reduce a la mitad. Por eso, midiendo la radiactividad de los restos, se puede calcular qué cantidad de carbono 14 queda y así determinar la fecha de muerte.

Carboni 14

El carboni és un element químic que el seu nombre atòmic és 6, és molt abundant en la naturalesa i està present en els éssers vius. Es diu carboni 14, o carboni-14, a un isòtop radioactiu d'aquest element.   Carboni 14 Els isòtops són elements químics que compten amb la mateixa quantitat de protons, però diferent nombre de neutrons. Els protons i els neutrons són partícules elementals. El radioactiu, per la seva banda, és una cosa que disposa de radioactivitat: la propietat d'alguns cossos d'emetre radiacions quan es desintegren.   El carboni 14, que també sol ser esmentat com radiocarboni, és un isòtop del carboni que té sis protons i 8 neutrons. Els descobridors del carboni 14 van ser els científics Sam Ruben i Martin Kamen, que van advertir l'existència d'aquest element en 1940. La importància del carboni 14 rau en la possibilitat d'utilitzar-per a la datació d'objectes antics. Això és possible gràcies a l'anomenada llei de decaïment exponencial que regeix als isòtops radioactius. La radiació còsmica fa que el carboni 14 es produeixi de manera contínua en l'atmosfera. Aquest isòtop es transmuta de forma espontània en nitrogen 14, que es barregen amb altres àtoms que no són radioactius en el diòxid de carboni atmosfèric. Per la fotosíntesi, les plantes absorbeixen l'àtom radioactiu. En menjar plantes, els animals també incorporen el carboni que es troba en els vegetals. Un cop que l'ésser viu mor, ja no s'incorporen més àtoms de carboni 14 al seu organisme, per la qual cosa la concentració de l'isòtop es va reduint per l'esmentada llei de decaïment exponencial. Els experts van determinar que, transcorreguts 5.730 anys de la mort de l'ésser viu, la quantitat de carboni 14 en les seves restes es redueix a la meitat. Per això, mesurant la radioactivitat de les restes, es pot calcular quina quantitat de carboni 14 queda i així determinar la data de mort.