Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vicente sancho. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vicente sancho. Mostrar tots els missatges

divendres, 27 d’octubre del 2017

Isotops y C-14

Los isótopos ¿Qué son?Los isótopos son átomos cuyos núcleos atómicos tienen el mismo número de protones pero diferente número de neutrones. No todos los átomo de un mismo elemento son idénticos y cada una de estas variedades corresponde a un isótopo diferente.
Cada isótopo de un mismo elemento tiene el mismo número atómico (Z) pero cada uno tiene un número másico diferente (A). El número atómico corresponde al número de protones en el núcleo atómico del átomo. El número másico corresponde a la suma de neutrones y protones del núcleo. Esto significa que los diferentes isótopos de un mismo átomo se diferencian entre ellos únicamente por el número de neutrones.
Los elementos que se pueden encontrar en la naturaleza pueden estar configurados en una gran variedad de isótopos distintos. La masa que aparece en la tabla periódica de los elementos es el promedio de todas las masas de todos los isótopos que se pueden encontrar de forma natural.
Tabla periódica de los elementos
Cada átomo puede tener una cualquier cantidad de neutrones. Las diferentes combinaciones de neutrones y protones implican diferencias en las fuerzas de cohesión de los núcleos de los isótopos. De este modo, a pesar que puedan tener cualquier cantidad de neutrones hay algunas combinaciones de protones y neutrones preferidas en los diferentes isótopos.
Los isótopos ligeros (con pocos protones y neutrones) tienen a igualar la cantidad de neutrones y protones, mientras que los isótopos pesados suelen tener más neutrones que protones.
Que cada isótopo de un mismo elemento tenga el mismo número atómico significa que tienen el mismo número de protones en el núcleo atómico. Los átomos de un mismo elemento tienen el mismo número de protones y de electrones pero pueden tener diferente número de neutrones.
Se pueden encontrar isótopos con exceso o carencia de neutrones. Estos átomos pueden existir durante algún tiempo, pero son inestables. Los átomos inestables son radioactivos: sus núcleos cambian o se desintegran emitiendo radiaciones


¿PORQUE SE UTILIZA C-14 PARA DETERMINAR LA EDAD DE LOS FOSILES?

El carbono 14 es un isótopo del carbono que se forma en las partes altas de la atmósfera, a partir del nitrógeno. Por tanto, el carbono 14, está presente en la atmósfera. Las plantas, cuando hacen la fotosíntesis, fijan en su interior carbono, y en él se incluye el isótopo llamado carbono 14. A lo largo de toda su vida, las plantas fijan carbono 14, y lo hacen hasta el momento en que mueren. A partir de su muerte, comienza el proceso de fosilización y, en él, empieza el proceso inverso: el carbono 14 empieza a transformarse de nuevo en nitrógeno. Midiendo la cantidad de carbono 14 y de nitrógeno que hay en el fósil, se puede conocer la edad aproximada de ese fósil.


Pero, ¿qué pasa con los animales, que no hacen la fotosíntesis? Pues que sólo pueden fijar carbono 14 cuando se alimentan de organismos que sí hacen la fotosíntesis. Más sencillo: los animales sólo cogen carbono 14 cuando comen de las plantas. En el animal, cuando muere, empieza el mismo proceso que en la planta muerta. El carbono 14 comienza a transformarse en nitrógeno. Al medir la cantidad de carbono 14 y de nitrógeno se establece su edad.









dilluns, 10 d’abril del 2017

Eratóstenes de Cirene

Eratóstenes de Cirene


Erastótenes de Cirene, va nàixer l'any 276 A.C en la Grècia Antiga, va ser un matemàtic, astrònom, i geògraf grec d'origen cirenaic. Son pare va ser Aglaos. Va estudiar en Alexandria i durant un poc de temps a Atenes.

 Va ser un deixeble d'Aristón de Quios, de Lisanias de Cirenes i del poeta Calímaco, un dels seus amics era Arquimedes. Principalment, Eratòstenes va ser Astrònom i matemàtic, tènia una gra varietat de coneixements i aptituds per a estudiar. Suidas afirma que també era conegut com el segon Plató i diversos autors diuen que se li donava el sobrenom de Beta, per la segona lletra de l'alfabet grec, perquè va ocupar el segon lloc en totes les branques de la ciència que va cultivar. 

El seu treball mes famós, causa de la seua celebritat, va ser els dels mesuraments de la Terra. Per a aconseguir-ho va inventar un mètode trigonomètric, mai usat abans.

Aquestos van ser els pasos que va fer:



Va suposar que *Siena i Alexandria es trobaven situades sobre un mateix meridià, la qual cosa no és així, ja que hi ha una diferència de 3 graus de longitud entre ambdues ciutats.

La distància real entre Alexandria i *Siena (avui Asuan) no és de 924 km (5000 estadis àtic-italià de 184,8 m per estadi), sinó de 843 km (distància aèria i entre els centres de les dues ciutats), la qual cosa representa una diferència de 81 km.

Realment *Siena no està situada exactament sobre el *pararelo del tròpic de *cancer (els punts on els rajos del sol cauen verticalment a la terra en el solstici d'estiu). Actualment es troba situada a 72 km (des del centre de la ciutat). Però a causa que les variacions de l'eix de la Terra fluctuen entre 22,1 i 24,5º en un període de 41000 anys, fa 2000 anys es trobava a 41 km.

La mesura de l'ombra que es va projectar sobre la vara d'Eratòstenes fa 2.200 anys va haver de ser de 7,5º o 1/48 part d'una circumferència i no 7,2º o 1/50 part. ja que en aquella època no existia el càlcul trigonomètric, per a calcular l'angle de l'ombra, Eratòstenes va poder haver-se valgut d'un compàs,3 per a mesurar directament aquest angle, la qual cosa no permet una mesura tan precisa.


El Garbell de Erastótenes:

Aquest conegut mètode per trobar els primers nombres consisteix e escriure d´entrada una llista amb tots els naturals menors que N. Llavors s´esborren els múltiples de 2, els de 3 i successivament els múltiples de tots els que no s´han esborrat. Sols cal fer-ho fins a √N.


El garbell és un estri que consisteix en un recipient el fons del qual és ple de forats iguals, i que serveix per a separar objectes de grandor desigual, deixant passar els uns i retenint els altres. Si és més petit s´anomena sedàs. En castellà s´anomena criba.



Henry Cavendish


Va naixer en Niça, França, en l´any 1731. 
Es coneix per la composició de l´aigua i l´aire.

Els seus pares pertanyien a una familia rica i respectada de la noblesa anglesa.

Els seus primers treballs tractaven sobre la calor de les substancies. Mes tard va descobrir les propietats de l´hidrogen pero va destacar descobrint les composició de l´aigua.
Els seus premis van ser la medalla Copley en 1766 i el membre de de la Royal Society.

Va morir al 1810 als 79 anys.